Coneixements d’astronomia a la prehistòria

La Gent de Pedra coneixia els moviments dels grups d’estrelles. Ho sabem perquè a les serres Garraf-Ordal s’han trobat diversos calendaris de pedra i alguns gravats que podrien ser anotacions dels moviments dels astres.

observatori astronòmic de Santa Maria de Cervelló

pedres amb inscultures trobades a Corbera de Llobregat

A les meves novel·les, Bera és la Guardiana del Temps.

«Bera estava ocupada fent alguna feina delicada, perquè ni tan sols el va sentir apropar-se.

—Què fas? —li va preguntar mentre l’enllaçava per la cintura i l’abraçava, juganer.

—Anoto la lluna —va respondre ella.

—També és una feina teva? —va voler saber Jubal, mentre acostava el nas a la pedra per tal de veure les incisions que feia la noia.

—Si, jo anoto la lluna, cada vespre, quan surt al cel. Ho veus? Cinc dits i dos dits fan set dits, fan un quart de cicle. Cinc i dos més, set dits, i la lluna és plena. Cinc i dos que són set més, i està en quart minvant. En set dies més la lluna es mor i cel és negre fins que neix la següent que, set dies més tard, és quart creixent, com ara.

Jubal havia seguit els moviments dels seus dits. Bera usava els dits per comptar: era fantàstic! Evidentment, ell també havia notat els canvis de la lluna en el cel; la seva gent també havia observat que la lluna recorria el cel en uns cicles; però mai se’ls havia acudit comptar-los, perquè no sabien com fer-ho. I, allò que era més màgic encara: dibuixar-los.

—Per què els anotes? De què serveix? —va voler saber Jubal.

—La lluna marca el temps.

—El temps?

—Sí, home, el temps. No ho entens? El temps. El temps de sembrar, el temps de collir. El temps a vegades és bo i d’altres no tant per segons quines feines. Si plantes els dies que la lluna creix, no obtindràs fruits. Els fruits recollits en lluna minvant, es conserven molt millor; també les plantes medicinals conservaran millor les seves propietats. Les collites de fruits que creixen per sobre de la terra es poden fer en lluna creixent; les dels fruits que creixen sota la terra, en lluna descendent. Però per llaurar la terra, la lluna ha d’estar creixent, com més grossa és la lluna, millor drena l’aigua».

Pàgines 80 i 81 de Gent de Pedra