properament, la tercera part...!!!

properament, la tercera part...!!!
clica sobre la imatge i veuràs el vídeo

Coneixements d'astronomia a la prehistòria


Tinc la sort de viure en un espai preciós obert a un paisatge de més de cent vuitanta graus. Els vespres, el cel agafa un protagonisme extraordinari, no només per l’esclat de colors de les postes de sol; també per l’àmplia visió que tinc d’un cel nocturn sense contaminació lumínica. Per aquesta raó m’he convertit en una amant de l’astronomia. Segueixo, estació a estació, el desplaçament de les constel·lacions i dels planetes.
observatori astronòmic de Santa Maria de Cervelló
Si observes el cel nocturn, t’adones que els moviments de les estrelles segueixen un ordre precís, matemàtic, astronòmic. Imaginem per un moment que no existeix l’electricitat i que vivim en un món en contacte amb la natura. Imaginem que dormim cada vespre sota les estrelles. Sens dubte aprendrem els seus cicles. Ens adonarem que quan arriba la tardor, només fer-se fosc surt Orió: és la constel·lació de l’hivern. La sortida d’Orió es retarda dues hores cada mes, per això, sis mesos més tard, surt a les sis del matí i com que a aquesta hora es fa de dia, deixem de veure-la. Al seu lloc surt aleshores Escorpí, la constel·lació de l’estiu.

En les primeres societats sedentàries, la supervivència del grup depenia del calendari agrícola. Qui tenia el coneixement del cicle de les estacions, qui sabia que quan comença a aparèixer al cel Orió marca el temps de plantar el cereal, tenia el poder.

- Com crear un observatori astronòmic

Per fi he pogut crear el meu propi Stonehenge, és a dir, el meu cercle de pedres, un calendari astronòmic “autèntic” tan precís com el d’Anglaterra, però molt més fàcil de fer. El pot realitzar una persona sola sense ajut de ningú més. Tan sols cal observar i tenir una mica de constància.

Us explico quins passos heu de seguir si voleu fer-vos-en un:
en un turó amb una àmplia vista de l'horitzó
 feu una circumferència de pedres
1. Escolliu un turó que tingui àmplies vistes de l’horitzó tant a l’est com a l’oest, amb un marge que ens permeti veure els desplaça-ments al llarg de les estacions, és a dir, cal preveure un arc de variació de quaranta-cinc graus a l'est nord-est i a l'est sud-est (sortides del sol); el mateix a l'oest nord-oest i a l'oest sud-oest (postes del sol). En resum: cal un espai obert sense res que us impedeixi veure l’horitzó.

 



2. Marqueu el centre amb una pedra. Jo he escollit una pedra mitjana que em serveixi de seient, però és només per comoditat.


3. Agafeu una corda i, amb un dels extrems fix a la pedra central (eix) traceu una circumferència.


4. Situeu pedres al llarg del perímetre del cercle traçat.

sortida del sol a l'equinocci de tardor
el dia 23 de setembre de 2010

5. Ara només falta que cada dia us fixeu per on surt i per on es pon el sol. Si voleu precisió, ajudeu-vos d’un pal. Anoteu només la posició del sol els dies importants: equinoccis i solsticis. De seguida us adonareu que els moviments són absolutament regulars!


  



6. Quan tingueu les principals dades del sol anotades, podeu començar a fer el mateix amb els moviments de la lluna, creant un segon cercle de pedres.


sortida de la lluna el 23 de setembre de 2010

posta de sol a l'equinocci de tardor el 23 de setembre de 2010
gairebé coincideix amb la posta de la lluna plena el matí del dia 24 de setembre de 2010
7. Si encara teniu ganes de continuar, podeu fer el mateix amb el moviment de determinades constel·lacions (Orió, Escorpí) i planetes (Venus, Mart, Júpiter i Saturn).

Si heu aconseguit completar el tercer cercle de pedres, vol dir que sou autèntics astrònoms.
 
- Una nova interpretació de les pintures prehistòriques de Lascaux
Si us agrada la prehistòria i l’astronomia, no us podeu perdre aquest vídeo que explica una nova hipòtesi, al meu entendre fascinant i ben documentada. De ben segur, antigament es dedicava molt de temps a l’observació del cel. Avui tenim molt poca consciència del que és la magnitud del temps (en milers d’anys), per la qual cosa tendim a sobrevalorar el nostre coneixement i a menystenir el dels humans antics, que sense el corrent elèctric dormien cada nit sota les estrelles...

Aquí teniu l'enllaç del vídeo. Desitjo que us agradi tant com a mi: