L'Aristot, el déu guerrer

 A la paret de roca de la vall de Rafamans, sota les penyes de l'Aristot i per sobre de la masia de Mas Tabà, hi ha una estranya cara esculpida que fa més de set homes d'alçada.

«Va ser en aquell moment quan la va veure. A hores d’ara creia que havia rebut totes les sorpreses que podia suportar un home, però allí al davant en tenia una altra que les superava totes. La impressió que va tenir va ser tan gran que va haver de seure i esperar uns minuts per calmar-se abans d’atrevir-se a mirar-la de nou.»

«Davant seu, a la paret de pedra de les penyes de la banda esquerra que dominaven la vall, a l’altre costat del riu, il·luminada de ple pel sol del migdia, hi havia, poderosa i omnipotent, la cara de Déu, que el mirava. Era la cara d’un Déu Guerrer; duia barba i anava cofada amb un barret. Una cara esculpida a les penyes, gran com set homes, el mirava, seriosa.»


Pàgina 48 Gent de Pedra