divendres, de febrer 19, 2010

Qui és la Gent de Pedra?


A les muntanyes (serres del Garraf-Ordal) que voregen el marge dret de la Vall Llòbrega (riu Llobregat) sorgeix un afluent (riera de Rafamans, La Palma) que puja cap a la Vall Tancada (Corbera de Llobregat) on viu la gent de Pedra. Un segon torrent (riera de Sant Joan) arriba fins a les Aigües Tosses (Sant Andreu de la Barca) on viuen els homes Blaus. A l'estany Blau (Pallejà) se celebren les iniciacions de les noies. Al roc de la Pedra Dreta (Castellví de Rosanes), les dels nois. Endins la serralada (Cervelló, Vallirana, Gavà) hi ha el territori dels Tops.
 
«A pocs dies de camí, existia un poblat de gent que vivia dins de la terra, entre unes penyes. Usaven la pedra tallada com a eina i veneraven les roques i, per això, els anomenaven la Gent de Pedra. Tenien estranys costums i els seus bruixots rebien de la terra poders meravellosos que guarien les malalties i obraven miracles. No tenien por de les feres, sinó que vivien amb elles... Hi havia un temple sagrat on es podien consultar els déus. Consagrat a la lluna, Bera els permetia rendiments extraordinaris dels fruits de la terra. Tant era així, que sense conèixer el peix, vivien i estaven ben nodrits només amb plantes que cultivaven i amb la llet i el formatge dels seus ramats de cabres. La Gent de Pedra no tenia por de la foscor de les coves perquè tenien el secret de la llum de la lluna, amb la qual podien vèncer, en la nit, el dia.»


Pàgina 11-12 Gent de Pedra

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pedro G. vega ha dit...
Hola Carme!
M'acabo de llegir gent de pedra i l'he trobat molt interessant, de fet m'el vaig llegir en dues tiradetes, està molt ben ambientat i has tingut molta cura de crear un paissatge que t'envolta de forma real durant tot el relat.
Trobo que no hi ha molta maranya a la història, excepte els merders entre el gran bruixot i els seus germans però durant molts cops m'he tranformat en Jubal i he presenciat quietud i ritme de vida desconegut avui en dia.
Suggeriré als meus fills que s'el llegeixin.
Gracies per l'estona que m'has fet passar